TAN i TANT

Hem de diferenciar els mots tan i tant perquè:

• El mot tan és un adverbi que s’escriu sempre davant d’un adjectiu (tan petit), d’un altre adverbi (tan bé) o d’una locució adverbial (tan de pressa). Mai pot anar sol i és un mot invariable: sempre presenta la mateixa forma.

Ara ja no és tan jove.

Arriba tan tard que no ens veiem.

No vagis tan de pressa.

• El mot tant  pot fer la funció d’un adjectiu o d’un adverbi. Si fa d’adjectiu ha d’acompanyar un nom i concordar en gènere i nombre (tanta gent, tants amics...), i si fa d’adverbi pot complementar un verb (no corris tant) o introduir dos elements dos elements idèntics, és a dir, dos noms, dos adjectius o dos adverbis (tant el Marc com l’Anna van venir).

Com a resum (i com a truc), recordarem que tan només pot anar al davant d'una altra paraula, amb la qual no ha de concordar; tant, en canvi, sempre hi ha de concordar excepte que sigui un verb (en aquest cas, a més, hi pot anar al davant o al darrere). 

També hi ha el truc de traduir-ho al castellà, ja que té el mateix funcionament. Tot i així, no ens hem d’acostumar a guiar-nos per aquest truc, ja que sovint podem caure en errors.

EXERCICIS

Omple els buits amb tan o tant i justifica la teva resposta en cada cas:

Exemple:

• No parlis tan fort.

      En aquest cas escrivim tan perquè es tracta d’un adverbi que sempre s’escriu davant d’un adjectiu, fort.

• No és _____ fàcil.
• Va arribar _____ cansat que es va desmaiar.
• Hi ha _____ dies com llonganisses!
• És _____ alt com un pi.
• Jo no tinc _____ sentit de l’humor com tu.
• Va guanyar _____ que es va fer ric.
• Té _____ paciència!
• L’altre dia vaig arribar _____ tard que vaig anar directe al llit.

Corregeix, si cal, les oracions següents i justifica la teva resposta en cada cas:

Exemple:

• No és tant senzill com creus.

       Aquesta oració és incorrecta perquè el tant ha de fer la funció d’un adjectiu o d’un adverbi. En aquest cas no fa cap d’aquestes dues funcions, ja que no acompanya a cap substantiu ni complementa cap verb. Per tant, hem d’escriure tan, ja que va davant d’un adjectiu, senzill. L’oració correcta seria: No és tan senzill com creus.

• El camí era tan llarg que no arribàvem mai.
• Si no hagués estudiat tan no hagués aprovat.
• Hi havia tanta gent al centre comercial que vam girar cua.
• Em vaig atabalar de fer tans exercicis.
• El moble que vam comprar era tan gran que no hi va cabre al cotxe.
• Vaig a dutxar-me, a veure si l’aigua no surt tan freda com la d’ahir.
• Plovia tan que vaig arribar xop, i al refugi hi havia tanta gent que em vaig haver de quedar fora.
• Riu més i no ploris tant.
• A la televisió fan programes tant dolents que sempre m’adormo. 

PER i PER A

Utilitzarem la preposició per:

• Davant d’infinitiu: Treballa per guanyar-se la vida. Queden moltes coses per fer.

• Per expressar la causa: Ho ha fet per prudència. Es van queixar per la mala coordinació.

• Per expressar el temps, la durada d’una acció: Un cop per setmana. Van arribar per Nadal.

Cal destacar que les parts del dia s’expressen amb la preposició a: al matí, a la tarda...

• Per expressar el lloc, les determinacions d’espai: Passaven per la carretera, Van entrar per la porta de darrere. 
•  Per expressar el mitjà, la manera o l'instrument: T'ho diré per carta.

• Per introduir el complement agent en les oracions passives: Va ser felicitada per tothom.

• Per expressar l’opinió: Per mi, no serveix de res tanta grolleria.

• Per expressar valor, preu distribució: Dos dies de festa per mes treballat, S’ha d’entregar un dossier per alumne.

• Per expressar bescanvi , substitució: Va decidir per ell.

Utilitzarem la preposició per a:

• Per expressar finalitat o destinació: Han portat això per a tu, No serveix per a res, Necessitem un ordinador portàtil per a la conferència de demà. 
• Per expressar una data amb projecció de futur: Volen parlar de les inversions previstes per al 2008.

EXERCICIS

Omple els buits amb la preposició correcta i, justifica en cada cas, la teva resposta:

• El meu oncle ha estat guardonat ­­­­______ l’alcalde.
• Si no has passat ______ aquest tràngol ha estar ______ la Teresa, que et va avisar.
• Estic preocupat ______ teu germà. ______ Nadal ja no es trobava bé.
• Aquest instrument s’usa ______ mesurar la temperatura.
• Aquest jersei no m’agrada. El puc canviar ______ aquell altre?
• Va portar llaminadures ______ tota la classe.
•  Deixem-ho ______ la setmana que ve.
• Necessitem un cotxe ______ poder anar de vacances.
• Volen guanyar i classificar-se ______ les semifinals.
• Tenen verdura ______ vendre.
• Han portat això ______ tu.
• Vaig deixar-lo ______ una setmana.
• El van acomiadar ______ arribar tard cada dia.

Canvi i caiguda de la Preposició

El complement de règim verbal és introduït per una preposició que exigeix el verb i que en determina el significat. Aquestes preposicions són, principalment: a, de, en i amb.

Aquestes preposicions, però, presenten una sèrie de canvis quan:

•            Es troben davant d’infinitiu. En aquest cas, les preposicions amb i en s’han de canviar per a i de:

El menú del dia consisteix a menjar dos plats.

INCORRECTE: El menú del dia consisteix en menjar dos plats.

Pensa a portar-li el regal.

INCORRECTE: Pensa en portar-li el regal.

Recorda de trucar la mare.

INCORRECTE: Recorda en trucar a la mare.

El va amenaçar de ser expulsat.

INCORRECTE: El va amenaçar en ser expulsat.

És correcte, però, la construcció en + infinitiu quan expressa un valor temporal: en arribar, en marxar...

També s’ha de tenir en compte que davant la conjunció que no hi pot anar cap preposició. Per tant, en aquest cas, es diu que la preposició cau:

El menú del dia consisteix que us mengeu dos plats.

INCORRECTE: El menú del dia consisteix en que us mengeu dos plats.

Pensa que li has de portar el regal.

INCORRECTE: Pensa en que has de portar-li el regal.

Recorda que has de trucar la mare

INCORRECTE: Recorda de que has de trucar la mare.

El va amenaçar que seria expulsat.

INCORRECTE: El va amenaçar amb que seria expulsat.

Les preposicions a i de també cauen si formen part d’una preposició composta o locució prepositiva encapçalada per la conjunció que:

Abans de marxar haurem de preparar la maleta ---- Abans que marxem haurem de preparar la maleta

No va parar fins a decidir-ho ---- No va parar fins que ho va decidir. 

EXERCICIS

Escriu les oracions de forma correcta tot justificant els canvis que has realitzat:

Exemples:

• No s’acostumava a que fes tanta calor

Aquesta oració és incorrecta, ja que davant de la conjunció que no hi pot anar cap preposició. Per tant, en aquest cas la preposició cau o s’omet. L’oració correcta seria: No s’acostumava que fes tanta calor.

• Pensava en demanar-li per casar-se

Aquesta oració és incorrecta, ja que davant d’infinitiu les preposicions en i amb s’han de canviar per a i de. Per tant, l’oració correcta és: Pensava a demanar-li per casar-se.

• Jo vivia als Estats Units amb un home que em deixava estar a casa seva a canvi de que li netegés la casa.

• Confio en que aprovaré.

• Vaig estar d’acord en que decidissin que sí.

• La feina consisteix en fer un projecte molt extens.

• De totes les coses en que havia pensat des de que havia arribat, s'havia oblidat de la més important.

• Pensava en demanar-li perdó.

• Per assegurar-se de que la gran obra tindria èxit, la va publicar.

• Es va afanyar en portar la feina al dia.

Preposició "a" davant de CD

En català, normalment, el CD no va introduït per la preposició a, encara que es refereixi a una persona. 

                El professor va citar l’alumne.  És incorrecte dir: *El professor va citar a l’alumne.

Excepcions (el CD ha d’anar introduït per a):

•  Quan el CD és un pronom persona fort (mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vós, vostè, vostès):

Ens va veure a nosaltres.

• Quan expressa una idea de reciprocitat:

Es miren l’un a l’altre.

• En frases que poden ser ambigües:

*No sé qui busca la Maria.

Aquesta frase és ambigua ja que no ens queda clar si la Maria és la persona buscada o la persona que busca. Aleshores, si la Maria és la persona buscada caldria dir: No sé qui busca a la Maria. En canvi, si la Maria és la persona que busca, hauríem de dir: No sé a qui busca la Maria.

• Quan el CD és persona i es troba desplaçat a l’esquerra, davant del verb:

A la Núria, la vaig trobar a la platja.

• Davant de pronoms relatius o interrogatius (qui, el qual, la qual, els quals, les quals:

La noia a qui estima és metgessa.

• És opcional davant els pronoms tothom, tots i ningú:

Estima tothom / Estima a tothom

No vol ningú / No vol a ningú

EXERCICIS

Corregeix, si és necessari les oracions següents. Justifica tant si necessita correcció com si no en necessita:

Exemples:

• Ella t’estima a tu.

Tot i que en català no s’escriu a davant de CD, la utilització de la preposició a davant d’aquest CD (a tu) és correcte, ja que el CD és un pronom personal fort (tu) i, en aquest cas, cal escriure la preposició a.

• He vist al teu germà.

Aquesta oració no està ben escrita, ja que davant de CD en català, normalment, mai es posa la preposició a encara que es refereixi a persones. L’oració correcta seria: He vist el teu germà.

• Vaig veure a la Maria mentre comprava.
• Quan va conèixer l’Oriol tot va canviar.
• Vaig veure a una filera de policies quan passejava per la Rambla.
• Diuen que un dia coneixes al teu tot. 
• L’Arnau i la Mariona es miraven l’un a l’altre. 
• L’Anna la vaig trobar a la biblioteca. 
• Vam trobar-nos un gos abandonat a la carretera. 
• El secretari ens va avisar a nosaltres.