dimecres, 30 de març del 2016

Pronoms febles


El pronom feble és un element gramatical àton que substitueix algun element de l’oració (el referent). Han d’anar davant o darrere del verb.


Si van davant del verb les formes poden ser reforçades o elidides, si van darrere poden ser plenes o reduïdes:







Davant del veb
Darrere del verb




Forma reforçada
Forma elidida
Forma plena
1a persona
singular
em
m’
-me
plural
ens
ens
-nos
2a persona
singular
et
t’
-te
plural
us
us
-vos
3a persona
determinat
masculí
singular
el
l’
-lo
plural
els
les
-los
femení
singular
la
l’
-la
plural
les
les
-les
reflexiu
es (se)
s’
-se

li
li
li
indeterminat
en
n’
-ne
neutre
ho
ho
-ho

hi
hi
-hi



Els pronoms febles generalment substitueixen un element sintàctic de la frase per evitar de tornar a repetir aquest mateix element sintàctic en un context determinat. Així, doncs, la funció sintàctica del pronom feble és la mateixa que faria l’element substituït en el mateix context. 


Cada element sintàctic de l’oració pot ser substituir per un pronom febles segons els casos següents:

  • Complement directe (CD)

Si és determinat (precedit d’un article o d’un demostratiu) es substitueix pels pronoms: el, la, els les.

              No has complert la promesa            No l’has complert.



Si és indeterminat (precedit de numeral, indefinit, quantitatiu o per res) es substitueix per: en.


              M’he comprat una pilota           Me n’he comprada una. (el determinant no el substituïm, es manté. A més, hem de fer la concordança).



Si és neutre (això, allò, oració subordinada) es substitueix per ho.

              Em va explicar allò            M’ho va explicar.


  • Complement indirecte (CI)

Si el CI de l’oració és singular, el substituirem per li.

               Va dir a la mare que era mentida      Li va dir que era mentida.


Si és plural, per els.

               Va dir als companys que era mentida            Els va dir que era mentida.


  • Atribut

Si és determinat (precedit per article o demostratiu) el substituïm per el, la, els les.

              La noia és la més bonica.       La noia l’és.



Si és indeterminat (els altres casos) el substituïm per ho.

              La noia és molt bonica.          La noia ho és.


  • Complement predicatiu

Normalment el substituïm per hi, però en verbs com fer-se, dir-se, elegir i nomenar, el substituïm per en.


              Va arribar cansat.            Hi va arribar.

              Es diu Maria.           Se’n diu.

  • Complement Circumstancial

El substituïm pel pronom hi.

Quan el CC de Lloc va introduït per la preposició de, el substituïm per en.


              Va dir d’anar a Tarragona.           Va dir d’anar-hi.

              Va perdre la cartera al ball.       Va perdre-hi la cartera.

              Va marxar d’aquell lloc.             En va marxar.


  • Complement de Règim Verbal

El substituïm pel pronom hi.

Quan va introduït per la preposició de, el substituïm per en.



              No t’acostumis a fer-ho així.       No t’hi acostumis.

              Va pensar en marxar d’allí.            Va pensar-hi.

              Estan parlant de la feina.           N’estan parlant.  


  •  Subjecte

Només es pot substituir si és indeterminat, és a dir, si comença per un numeral, indefinit, quantitatiu o per res. En aquest cas, el substituïm per en.



En els altres casos, no es pot substituir.



              Em convenen unes vacances.       Me’n convenen unes.

              Li falta un bull.        Li’n falta un. 

              

Igual que en el CD indeterminat, quan fem la substitució mantenim el determinant.





LA COMBINACIÓ BINÀRIA  (quan substituïm dos elements de la oració)


En general, en una oració els pronoms han de seguir l’ordre següent segons la funció que facin:

CI + CD + altres complements

Observem els casos següents:

CI + CD neutre:

               

Li / Els + Ho = Li ho / Li els



               La mare va explicar allò al fill.          La mare li ho va explicar.

a mare va explicar allò als fills.           La mare els ho va explicar.



CI + CD indeterminat:

               

Li + en = li’n (li n’)

                Els + en = els en (els n’)



               La mare va explicar una cosa al fill.           La mare li’n va explicar una.

               La mare va explicar una cosa als fills.       La mare els en va explicar una.

CI + CD determinat:

               Els + la = els la  La mare va explicar la veritat als fills. La mare els la va explicar.

               Els + el = els el   La mare va explicar el problema als fills. La mare els el va explicar.

Els + les = els les  La mare va explicar les veritats als fills     La mare els les va explicar.

Els + els =els els   La mare va explicar els problemes als fills.   La mare els els va explicar.


Li + la = li la = la hi  La mare va explicar la veritat al fill. La mare la hi va explicar.

Li + el = li el = l’hi  La mare va explicar el problema al fill. La mare l’hi va explicar.

Li + les = li les = les hi  La mare va explicar les veritats al fill. La mare les hi va explicar.

Li + els = li els = els hi  La mare va explicar els problemes al fill. La mare els hi va explicar.



En aquest últim cas, el CI li es canvia per hi. 



Hem d’anar en compte amb els pleonasmes, una redundància d’un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l’oració: El partit no es recorda de la gent que els va votar. És incorrecte: *El partit no se’n recorda de la gent que els va votar, ja que en substitueix de la gent que els va votar, sintagma que ja és present en l’oració i que no hem de substituir.
  


EXERCICIS

En primer lloc, assenyala tots els complements del verb de les oracions, digues quin funció fan i després substitueix-los pel pronom corresponent:
Exemple:

  • No crec en res. (CRV)
          No hi crec.
  • Volia arribar a l’apartament.
  • Digues a la mestra que arribaràs tard.
  • Sembla una artista de cinema.
  • Cada dia estava més tranquil.
  • Va ensenyar la resposta.
  • Va insistir molt en aquella feina.
  • Has de fer més exercicis.
  • Va arribar cansat de la cursa.
Omple els buits amb els pronoms corresponents i justifica, en cada cas, la teva resposta:
Exemple:

  • On l’has amagada, la xocolata?
El pronom que falta és la, ja que substitueix la xocolata, un complement directe determinat. En aquest cas hem d’apostrofar el pronom perquè el verb comença en h.
  • Vols més pastís? No, no _____ més.
  • Vaig veure les teves amigues i _____ vaig dir que estaves malalt.
  • Fes-me cas: no _____ vagis.
  • No te _____ aprofitis, de la situació.
  • Li havien robat el cotxe, però ara ja _____ han tornat.
  • Les noies esperen l’encàrrec. Porta _____ aquesta tarda.
Corregeix els errors de les oracions següents i justifica la correcció:

Exemple:

  • Viuen preocupats > En viuen.
Aquesta substitució no és correcta ja que el complement predicatiu (preocupats) es substitueix pel pronom hi. Només se substitueix per en en verbs com fer-se, dir-se, nomenar i elegir, i no és aquest cas. L’oració correcta seria: Hi viuen.
  • L’home ha venut la casa als llogaters > L’home els hi ha venut.
  • Escriu cartes a les amigues > Li els escriu moltes.
  • Era nerviós > L’era.
  • Va anar a Mèxic > Se’n va anar.
  • Treu el sobre de la taula > L’hi treu.







9 comentaris:

  1. En un poema hem escrit l'explicaria en compte d'haver posat li explicaria, està malament escrit perquè li no s'apostrofa.
    Lorena, Yasmina.

    ResponElimina
  2. a) Al dia següent, els nens feliços es van despertar a les sis de la matinada per arribar-hi allà cap a les cinc o sis de la tarda.

    b)Al dia següent, els nens feliços es van despertar a les sis de la matinada per arribar allà cap a les cinc o sis de la tarda

    c) En el meu cas, el pronom es inadequat, perquè davant del verb "arribar" hi ha el complement circumstancial de lloc, que ja ho indica.
    Soukaina i Idoia

    ResponElimina
  3. en sortir-nos/sortir-nos-en( Raquel i Aitor)

    ResponElimina
  4. L'error que he comés ha sigut: "així li van" i ja que és un complement directe, hauria de ser: "així el van deixar passar".
    Alba Z i Ada.

    ResponElimina
  5. Marilina i Jennifer: error en la col·locació d'un pronom feble: en comptes de posar "el vaig treure" hem posat "ho vaig treure"

    ResponElimina
  6. "jo no hi creia en les casualitats"
    Jo no creia en les casualitats
    Perquè si poses el pronom feble "hi" dobles el complement directe.
    AINABERTA

    ResponElimina
  7. He escrit "no tu estic preguntant" quan tenia que haver escrit "t'ho estic preguntant". Per què és un pronom feble.
    Loubna i Oriol

    ResponElimina
  8. "se'm angoixava"
    se m'angoixava.
    l'apostrof sempre va el més ala dreta possible.
    BERTAINA

    ResponElimina
  9. Podreu comprovar el que hos he dit.

    Podreu comprovar el que us he dit.

    Hem tingut una confusió en el pronom feble.

    ResponElimina

El teu comentari està pendent de ser avaluat. En el moment en què això passi, apareixerà en el bloc.

Gràcies