dimecres, 30 de març del 2016

Verbs irregulars


Els verbs irregulars són aquells que no segueixen del tot el paradigma de la conjugació a la qual pertanyen (primera, segona o tercera).

Irregularitats de la 1ª conjugació:
Els verbs d’aquesta conjugació són els més regulars. Els únics verbs irregulars són: anar (combina el lexema an- i el lexema va-) i estar (en la 1a persona del present d’indicatiu i en les altres formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigués...)

Tot i això, hem de tenir en compte els canvis ortogràfics que presenten alguns verbs:

· c > qu: busco > busques
· ç > c: caça > caces
· g > gu: pego > pegueu
· j > g: menjo > menges
· gu > gü: enaigua > enaigüem
· qu > qü: adequa > adeqüen

Els verbs acabats en –ear (crear), -iar (triar), -oar (lloar), -uar (suar) porten dièresi en algunes formes del subjuntiu i d’imperatiu: canviï, canviïs, canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn.

Irregularitats de la 2ª conjugació:

Són els més irregulars.

En primer lloc, hem de tenir en compte que no hi ha cap infinitiu acabat en –guer ( *sapiguer – saber) ni cap gerundi acabat en –guent (*sapiguent – sabent).

En segon lloc, hem de pensar que els verbs cabre, caldre, ésser i valdre presenten dues formes d’infinitiu i, per tant, també es poden fer servir les formes: caber, caler, ser i valer.

En tercer lloc, hem de saber que els verbs escriure i viure fan l’infinitiu com els verbs de la 3a conjugació: escrivint i vivint.

Tenint en compte això, passem a les irregularitats:
  • Els verbs néixer, jeure i treure s’escriuen amb e si l’arrel és tònica (neixo) i amb a si l’arrel és àtona (naixeré).
  • Els verbs poder i voler s’escriuen amb u la 1a persona del present d’indicatiu, tot el present de subjuntiu i tot l’imperatiu, la resta de la conjugació s’escriu amb o. (puc, pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin, pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin).

  • Dièresi en les terminacions –ia, -ies, -ien quan la tonicitat recau en la i: coïa, coïes, coïen.

  • Hi ha verbs que presenten més d’un lexema. Per exemple, el verb vendre presenta tres lexemes diferents: venc-, vend-, ven-. Altres verbs com vendre són: els acabats en ­–ndre (vendre, aprendre, comprendre...), -ldre (doldre, absoldre, moldre...), -ler (valer, caler, soler...) i -èixer (conèixer, aparèixer, comparèixer...).

Irregularitats de la 3ª conjugació:

D’aquesta conjugació és important saber que hi ha verbs incoatius (formen l’arrel amb l’increment –eix- com acudir, mentir, resumir...: acudeixo, menteixo, resumeixo...) i verbs purs (els que es conjuguen amb el model dormir: dormo, dorms...)
  • Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb o quan l’arrel és àtona (sortim, tossim, cosiu...) i amb u quan l’arrel és tònica (surto, cullo, tusses...).
  • Els verbs acabats en vocal + -ir (agrair, conduir, traduir...) porten dièresi a la i quan les normes no permeten accentuar (agraïm, agraïu...) excepte en el futur, gerundi, infinitiu i condicional (agrairé, agrair, agrairia, agraint).


Per últim, hem de tenir en compte que en molts verbs es fa un increment velar: quan la 1a persona del present d’indicatiu acaba en c, apareixerà una g en el passat simple, el present i l’imperfet d’indicatiu.
                                                     Ric > rigué, rigui, rigués



EXERCICI

Corregeix les formes verbals que calguin i justifica, tan si és correcta com si no, la teva resposta:

Exemples:
  • La mare ha cusit la butxaca que tenia estripada.
El verb cosir està escrit de manera incorrecta, ja que en aquest cas l’arrel és àtona i s’ha d’escriure amb o. L’oració correcta seria: La mare ha cosit la butxaca que tenia estripada.
  • Volia que el coneixés de seguida.
El verb conèixer està mal conjugat, ja que la 1a persona del present d’indicatiu (conec) acaba en c. Per tant, en l’imperfet de subjuntiu apareixerà la velar g.
  • No escopeixis a terra, és de mala educació!
  • Jo desconeixo el motiu de la seva baralla. Tu el coneixes?
  • Durant aquells últims deu anys, en Manel va estar vivent amb la seva família en un petit poble perdut per la muntanya
  • Ahir a la tarda vaig anar a cosir una estona, després vaig anar a cullir cireres i a la nit vaig tussir perquè em vaig encostipar.
  • Es va passar l’estiu escriguent cartes a la seva promesa.
  • Si volguéssiu més samarretes iguals, les hauríem de demanar.
  • Porta molts anys vivent a Nova York.
  • Podrem sortir de casa a les sis en punt?
  • Si sapiguessis multiplicar correctament, haguessis aprovat l’examen.
  • Més val que bevem poc si volem conduïr amb seguretat.
  • Aixeca’t del sofà i no jeguis més!
  • No consento de cap manera que assentis amb el cap: parla perquè tots et poguem sentir i així no ens amoinarem més.
  • Entenc que no ho comprenguis, però has de fer un esforç.



4 comentaris:

  1. obra'm- obre'm(Raquel i Aitor)

    ResponElimina
  2. sapiguessin - sabessin (RaQUEL I aITORR)

    ResponElimina
  3. "No estava somiant, segur, però no estava a cap lloc que coneixés".---->No estava somiant, segur, però no estava a cap lloc que conegués.
    Si la primera persona del present d'indicatiu acaba en "c", al subjuntiu s'escriurà amb la dígraf "gu"

    ResponElimina
  4. He posat: Durant aquells últims deu anys, en Manel va estar "vivent" amb la seva família en un petit poble perdut per la muntanya.
    On havia d'escriure "vivint", m'he equivocat degut a un error a l'hora d'escriure amb l'ordinador.
    Bet i Berta G

    ResponElimina

El teu comentari està pendent de ser avaluat. En el moment en què això passi, apareixerà en el bloc.

Gràcies