Els verbs irregulars són aquells que no segueixen del tot el paradigma de la conjugació a la qual pertanyen (primera, segona o tercera).
Irregularitats de la 1ª conjugació:
Els verbs d’aquesta conjugació són els més regulars. Els únics verbs irregulars són: anar (combina el lexema an- i el lexema va-) i estar (en la 1a persona del present d’indicatiu i en les altres formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigués...)
Tot i això, hem de tenir en compte els canvis ortogràfics que presenten alguns verbs:
· c > qu: busco > busques
· ç > c: caça > caces
· g > gu: pego > pegueu
· j > g: menjo > menges
· gu > gü: enaigua > enaigüem
· qu > qü: adequa > adeqüen
Els verbs acabats en –ear (crear), -iar (triar), -oar (lloar), -uar (suar) porten dièresi en algunes formes del subjuntiu i d’imperatiu: canviï, canviïs, canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
Irregularitats de la 2ª conjugació:
Són els més irregulars.
En primer lloc, hem de tenir en compte que no hi ha cap infinitiu acabat en –guer ( *sapiguer – saber) ni cap gerundi acabat en –guent (*sapiguent – sabent).
En segon lloc, hem de pensar que els verbs cabre, caldre, ésser i valdre presenten dues formes d’infinitiu i, per tant, també es poden fer servir les formes: caber, caler, ser i valer.
En tercer lloc, hem de saber que els verbs escriure i viure fan l’infinitiu com els verbs de la 3a conjugació: escrivint i vivint.
Tenint en compte això, passem a les irregularitats:
- Els verbs néixer, jeure i treure s’escriuen amb e si l’arrel és tònica (neixo) i amb a si l’arrel és àtona (naixeré).
- Els verbs poder i voler s’escriuen amb u la 1a persona del present d’indicatiu, tot el present de subjuntiu i tot l’imperatiu, la resta de la conjugació s’escriu amb o. (puc, pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin, pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin).
- Dièresi en les terminacions –ia, -ies, -ien quan la tonicitat recau en la i: coïa, coïes, coïen.
- Hi ha verbs que presenten més d’un lexema. Per exemple, el verb vendre presenta tres lexemes diferents: venc-, vend-, ven-. Altres verbs com vendre són: els acabats en –ndre (vendre, aprendre, comprendre...), -ldre (doldre, absoldre, moldre...), -ler (valer, caler, soler...) i -èixer (conèixer, aparèixer, comparèixer...).
D’aquesta conjugació és important saber que hi ha verbs incoatius (formen l’arrel amb l’increment –eix- com acudir, mentir, resumir...: acudeixo, menteixo, resumeixo...) i verbs purs (els que es conjuguen amb el model dormir: dormo, dorms...)
- Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb o quan l’arrel és àtona (sortim, tossim, cosiu...) i amb u quan l’arrel és tònica (surto, cullo, tusses...).
- Els verbs acabats en vocal + -ir (agrair, conduir, traduir...) porten dièresi a la i quan les normes no permeten accentuar (agraïm, agraïu...) excepte en el futur, gerundi, infinitiu i condicional (agrairé, agrair, agrairia, agraint).
Per últim, hem de tenir en compte que en molts verbs es fa un increment velar: quan la 1a persona del present d’indicatiu acaba en c, apareixerà una g en el passat simple, el present i l’imperfet d’indicatiu.
Ric > rigué, rigui, rigués
EXERCICI
Corregeix les formes verbals que calguin i justifica, tan si és correcta com si no, la teva resposta:
Exemples:
- La mare ha cusit la butxaca que tenia estripada.
- Volia que el coneixés de seguida.
- No escopeixis a terra, és de mala educació!
- Jo desconeixo el motiu de la seva baralla. Tu el coneixes?
- Durant aquells últims deu anys, en Manel va estar vivent amb la seva família en un petit poble perdut per la muntanya
- Ahir a la tarda vaig anar a cosir una estona, després vaig anar a cullir cireres i a la nit vaig tussir perquè em vaig encostipar.
- Es va passar l’estiu escriguent cartes a la seva promesa.
- Si volguéssiu més samarretes iguals, les hauríem de demanar.
- Porta molts anys vivent a Nova York.
- Podrem sortir de casa a les sis en punt?
- Si sapiguessis multiplicar correctament, haguessis aprovat l’examen.
- Més val que bevem poc si volem conduïr amb seguretat.
- Aixeca’t del sofà i no jeguis més!
- No consento de cap manera que assentis amb el cap: parla perquè tots et poguem sentir i així no ens amoinarem més.
- Entenc que no ho comprenguis, però has de fer un esforç.
obra'm- obre'm(Raquel i Aitor)
ResponEliminasapiguessin - sabessin (RaQUEL I aITORR)
ResponElimina"No estava somiant, segur, però no estava a cap lloc que coneixés".---->No estava somiant, segur, però no estava a cap lloc que conegués.
ResponEliminaSi la primera persona del present d'indicatiu acaba en "c", al subjuntiu s'escriurà amb la dígraf "gu"
He posat: Durant aquells últims deu anys, en Manel va estar "vivent" amb la seva família en un petit poble perdut per la muntanya.
ResponEliminaOn havia d'escriure "vivint", m'he equivocat degut a un error a l'hora d'escriure amb l'ordinador.
Bet i Berta G