Canvi i caiguda de la Preposició

El complement de règim verbal és introduït per una preposició que exigeix el verb i que en determina el significat. Aquestes preposicions són, principalment: a, de, en i amb.

Aquestes preposicions, però, presenten una sèrie de canvis quan:

•            Es troben davant d’infinitiu. En aquest cas, les preposicions amb i en s’han de canviar per a i de:

El menú del dia consisteix a menjar dos plats.

INCORRECTE: El menú del dia consisteix en menjar dos plats.

Pensa a portar-li el regal.

INCORRECTE: Pensa en portar-li el regal.

Recorda de trucar la mare.

INCORRECTE: Recorda en trucar a la mare.

El va amenaçar de ser expulsat.

INCORRECTE: El va amenaçar en ser expulsat.

És correcte, però, la construcció en + infinitiu quan expressa un valor temporal: en arribar, en marxar...

També s’ha de tenir en compte que davant la conjunció que no hi pot anar cap preposició. Per tant, en aquest cas, es diu que la preposició cau:

El menú del dia consisteix que us mengeu dos plats.

INCORRECTE: El menú del dia consisteix en que us mengeu dos plats.

Pensa que li has de portar el regal.

INCORRECTE: Pensa en que has de portar-li el regal.

Recorda que has de trucar la mare

INCORRECTE: Recorda de que has de trucar la mare.

El va amenaçar que seria expulsat.

INCORRECTE: El va amenaçar amb que seria expulsat.

Les preposicions a i de també cauen si formen part d’una preposició composta o locució prepositiva encapçalada per la conjunció que:

Abans de marxar haurem de preparar la maleta ---- Abans que marxem haurem de preparar la maleta

No va parar fins a decidir-ho ---- No va parar fins que ho va decidir. 

EXERCICIS

Escriu les oracions de forma correcta tot justificant els canvis que has realitzat:

Exemples:

• No s’acostumava a que fes tanta calor

Aquesta oració és incorrecta, ja que davant de la conjunció que no hi pot anar cap preposició. Per tant, en aquest cas la preposició cau o s’omet. L’oració correcta seria: No s’acostumava que fes tanta calor.

• Pensava en demanar-li per casar-se

Aquesta oració és incorrecta, ja que davant d’infinitiu les preposicions en i amb s’han de canviar per a i de. Per tant, l’oració correcta és: Pensava a demanar-li per casar-se.

• Jo vivia als Estats Units amb un home que em deixava estar a casa seva a canvi de que li netegés la casa.

• Confio en que aprovaré.

• Vaig estar d’acord en que decidissin que sí.

• La feina consisteix en fer un projecte molt extens.

• De totes les coses en que havia pensat des de que havia arribat, s'havia oblidat de la més important.

• Pensava en demanar-li perdó.

• Per assegurar-se de que la gran obra tindria èxit, la va publicar.

• Es va afanyar en portar la feina al dia.